Identidad Corporativa
Més enllà d’un logotip.
Dissenyem identitats de marca sòlides que connecten amb la teva audiència.
Hi ha una sensació cada cop més difícil d’ignorar: moltes marques actuals semblen tallades pel mateix patró.
No és només una percepció subjectiva. És una realitat que es fa evident quan compares identitats visuals de sectors molt diferents: moda, tecnologia, restauració o qualsevol producte físic. Tipografies similars, paletes neutres, composicions netes i una estètica que busca ser contemporània, però que sovint acaba sent intercanviable.
La pregunta no és tant per què passa això (que també intentaré respondre en aquest article), sinó en quin moment vam començar a acceptar-ho com a normal.
Durant anys, el disseny de marca es basava en construir identitats reconeixibles, amb elements distintius que anaven més enllà del que era funcional. Hi havia una voluntat clara de diferenciar-se.
Avui, en canvi, sembla que moltes marques han prioritzat una altra cosa: encaixar dins d’un llenguatge visual compartit.
Els rebrandings del sector del luxe en són probablement l’exemple més evident. Marques com Burberry, Balenciaga o Yves Saint Laurent (actualment Saint Laurent) han simplificat els seus logotips fins a portar-los a un terreny molt similar: tipografies sans serif, negre sobre blanc, composicions netes i sense ornamentació.
Aquest canvi respon, en part, a una necessitat d’adaptació al món digital. Però també posa sobre la taula una qüestió més incòmoda: fins a quin punt aquesta simplificació ha diluït el caràcter de les marques?
Quan diferents firmes amb històries, valors i posicionaments tan diversos acaben compartint un mateix codi visual, la identitat deixa de ser un element distintiu per convertir-se en una convenció.
El resultat és una paradoxa: mai havia estat tan fàcil construir una marca visualment correcta, però tampoc havia estat tan difícil fer-la memorable.
Part d’aquest fenomen s’explica pel context en què treballem. Plataformes com Pinterest o Instagram han convertit la referència en el punt de partida de qualsevol procés creatiu. Guardem, classifiquem i consumim disseny de manera contínua. Això, en si mateix, no és negatiu. De fet, forma part natural de qualsevol disciplina creativa.
El problema apareix quan la referència deixa de ser inspiració per convertir-se en límit.
Quan tots els professionals parteixen de les mateixes fonts visuals, el marge per a la diferència es redueix. No perquè falti talent, sinó perquè el terreny de joc ja està condicionat des del principi.
A això cal sumar-hi el paper de l’algoritme. El que és visualment agradable, net i fàcil de consumir té més visibilitat. I el que té més visibilitat es replica. És un cercle que es retroalimenta i que acaba definint el que entenem com a “bon disseny”.
La irrupció d’eines com Canva ha tingut un impacte innegable. Han democratitzat el disseny i han permès que moltes marques petites puguin comunicar millor. Però també han contribuït a establir un llenguatge visual molt concret.
Les plantilles, els sistemes predefinits i les combinacions que “funcionen” han generat un ecosistema on moltes decisions de disseny ja venen preconfigurades. Això accelera processos, però també redueix la capacitat d’exploració.
No és tant una qüestió d’eina, sinó d’ús. Quan la solució està massa a prop, és fàcil deixar de qüestionar-la.
Potser el punt més rellevant no té a veure amb tendències ni amb plataformes, sinó amb una actitud.
El disseny actual no és pitjor que el d’altres èpoques. És, en molts casos, més refinat, més funcional i més adaptable. Però també és, sovint, més prudent.
Les marques eviten riscos. Busquen agradar, no incomodar. I els dissenyadors treballem dins d’aquest marc perquè sabem que és el que el mercat valida. Això ens porta a un escenari on la correcció pesa més que la personalitat.
En un context on tot tendeix a semblar-se, la diferenciació deixa de ser una qüestió estètica per convertir-se en una decisió estratègica.
No es tracta de rebutjar tendències ni d’evitar referències. Tampoc de forçar una originalitat buida. Es tracta, simplement, de recuperar el criteri.
De saber quan una decisió respon realment a la marca i quan respon a una inèrcia col·lectiva. De tenir la capacitat (i també el coratge) de sortir-se lleugerament del que s’espera.
Perquè, al final, el disseny que deixa empremta no és el que millor encaixa. És el que té alguna cosa a dir.
Més enllà d’un logotip.
Dissenyem identitats de marca sòlides que connecten amb la teva audiència.
